ganes-de-fanes-16-9

Ganes de Fanes

Test de Roland Verra

La portes dl ciastel fova daviertes,
deguna verdies sul’auta muredes,
degun strions stemiëusc sui jëufes,
deguna sëites de mitel y spedes …
L rëni vivova tla pesc,
sula montes vërdes de Fanes,
ntlëuta stajovi adum
cun la muntanioles liegres
y l’eguia julova alauta
a vardé si sëides …
Deguni ne univa adalerch
tl chiet dla montes
y scunesciù fova l lujer
traditëur dl or
juinsom l’Aurona
che cunteniva la mort …
Dai crëps arjentei rundeniva
la cianties dla Ganes,
pundudes sula rives
di lec stramudënc
a ngiané i jëuni
che les criva …
La portes dl ciastel fova daviertes,
deguna verdies sul’auta muredes,
degun strions stemiëusc sui jëufes,
deguna sëites de mitel y spedes …
L’eguia alaut tl brum
de n ciel massa dalonc,
si cich strandlà,
canche te foves pieda te si sgrinfles …
La portes dl ciastel fova daviertes,
deguna verdies sul’auta muredes,
degun strions stemiëusc sui jëufes,
deguna sëites de mitel y spedes…
L’eguia alaut tl brum
de n ciel massa dalonc,
si cich strandlà,
canche te foves pieda te si sgrinfles…

Ganes de Fanes

Testo di Roland Verra

Le porte del castello erano spalancate,
nessuna guardia sulle alte mura,
nessuno stregone malvagio sui gioghi,
nessuna freccia di metallo o spada…
Il regno viveva in pace,
sulle alpi ancora verdi di Fanes,
vivevano assieme allora
alle marmotte allegre
e l’ aquila volava in alto
a guardare i suoi confini…
Nessuno veniva a turbare
la quiete dei monti
e ignoto era il luccichio
traditore dell’ oro
in fondo all’ Aurona,
dominio della morte…
Dalle montagne argentate echeggiavano
i canti delle Ganes,
distese sulle rive
di laghi trasparenti,
a ingannare i giovani
che venivano a cercarle…
Le porte del castello erano spalancate,
nessuna guardia sulle alte mura,
nessuno stregone malvagio sui gioghi,
nessuna freccia di metallo o spada…
L’ aquila in alto levata
nell’ azzurro di un cielo troppo distante,
il suo grido soffocato,
quando rimanesti prigioniera delle sue grinfie…